1. CERCA I SELECCIÓ D'INFORMACIÓ

1.1 Principals funcionalitats dels navegadors

Abans de proposar buscar informació, el que hem de fer com a docents és ensenyar a buscar informació a internet.

Primer de tot hem de diferenciar entre navegador i cercador.

Els navegadors  ens permeten cercar informació per Internet. Algun exemple podrien ser: el firefox, el safari, l’explorer, el google Chrome. Per tant, els hem d’explicar que hi ha diferents navegadors. Aquests són molt útils perquè ens permeten navegar per la informació que hi ha a Internet, però aquesta és molt extensa, per tant, necessitem algun tipus de servei que ens permeti buscar informació sobre allò que necessitem. Per això, hi ha els cercadors, que són bases de dades que tenen la informació ordenada; amb paraules clau i per criteris (exemple: google, yahoo, bing, etc).

Podríem dir, doncs, que les principals funcionalitats dels navegadors són:

1         .       Configurar pàgina d’inici.

2        .       Desar pàgines habituals.

3        .       Desar una pàgina web.

Normalment, el cercador més usat és el google. Però hem de tenir clar que no és un navegador.

Per tant, és important de fer diferenciar entre navegador i cercador.

1.2 Planificació de la cerca i estratègies de cerca

Què ens permet fer google?

Ens permet cercar per tipus de contingut. És a dir, ens permet buscar webs, imatges, vídeos, mapes i llibres... Un cop hem cercat, el menú lateral ens permet precisar aquesta cerca. Hem de tenir en compte, que també es pot buscar en blocs, que d’aquesta manera podem cercar informació per usuaris. Els blocs són més reflexius, són més d’opinió. Per tant, si el que es busca és opinió i punts de vista, anirem a buscar informació en aquests.

El twitter també és molt interessant ja que ens permet buscar informació a temps real.

Segons el tipus d’informació que estem buscant, pot ser que ens interessi buscar informació que s’està produint i generant en temps real. L’aplicació per excel·lència és Twitter. També, ens poden ser útil els serveis de premsa i el temps.

Amb els infants, primer de tot els hem d’explicar com funciona la cerca bàsica, és a dir, buscar a partir de les paraules clau (minúscules, sense accents i sense caràcters estranys). A partir d’aquí, els podem introduir i ensenyar la funció de cerca avançada, per tal que puguin buscar informació més precisa i concreta sobre allò que volen cercar.

Google és el cercador més utilitzat i el que té més visites. Però n’hi ha d’altres, com per exemple, el Wolfram Alfha, que és un cercador especialitzat per àmbits temàtics. Aquest cercador permet buscar per temes i, també, per paraules clau. És un servei en línia que respon a les preguntes directament, mitjançant el processament de la resposta extreta d'una base de dades estructurats, en lloc de proporcionar una llista dels documents o pàgines web que podrien contenir la resposta, tal com ho fa Google.

Podem combinar un cercador genèric com Google amb un cercador avançat, com aquest. Tot depenent de la informació que volem buscar i l’edat dels infants.

Coses interessants que hauríem de fer amb els infants a l’aula:

1.       Explicar com funciona el cercador, com se cerca la informació.

2.       Explicar com configurar el navegador amb pàgina d’inici, per tal que ho puguin fer a l’ordinador de casa o de fora l’escola.

3.       Explicar com desar les pàgines que els infants usen habitualment (Favoritos). Ensenyar que cada navegador té una manera determinada de guardar la pàgina web. És una estratègia molt interessant pels nens i nenes. A més, també els podem ensenyar que les darreres actualitzacions dels navegadors ens permeten mostrar les darreres pàgines visitades (si sempre són les mateixes, funcionaran com a favoritos).

4.       Explicar com desar una pàgina web. L’objectiu d’aquesta, és poder consultar aquesta pàgina sense connexió a Internet.

Marcadors socials:

SI jo em guardo les pàgines habituals a favoritos, aquesta informació no deixa d’estar vinculada amb un ordinador concret. Els socials bookmarking, permeten tenir aquesta llista de “favoritos” en qualsevol ordinador, ja que la llista de pàgines desades habituals està guardada en una aplicació d’internet que permet guardar els meus favoritos. És per això, que amb un nom d’usuari, una contrasenya i amb connexió a Internet, puc accedir als meus favoritos des de qualsevol ordinador, tablet, ipad, etc. A més, permet compartir aquesta llista amb altres usuaris. Com per exemple, el Delocious. Per tant, els marcadors socials ens permet guardar i compartir fonts d’informació digitals.

Hem d’ensenyar a buscar a per Internet i hem de fer servir tant els navegadors com els cercadors. A partir d’aquí, buscar les maneres de guardar les pàgines habituals i les consultades més freqüentment. I això a les escola no es fa. Per tant, hem de canviar això.

1.3 Fonts d'informació digital

Un cop hem buscat la informació, hem d’ensenyar maneres de guardar aquesta informació digital en llocs que no sigui únicament al nostre ordinador i, per tant, poder accedir-hi des de qualsevol altre ordinador o tablet.

El Delicious és un servei de gestió de marcadors socials en web. Aquest permet agregar els marcadors que tradicionalment es guardaven en els favorits dels navegadors, i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge anomenat folcsonomies (tags). 

Delicious no només permet emmagatzemar llocs web, sinó que també permet compartir-los amb altres usuaris de Delicious i saber qui té un determinat enllaç guardat en els seus marcadors. Així, podem crear-nos una llista de recursos educatius i compartir-los amb altres docents.

Tot i així, també té aspectes positius i negatius.

Per una banda, un possible punt feble és que es necessita Internet.

Per altra banda, com a punt fort, és que és un servei social. És a dir, pots compartir els teus favoritos i, a la vegada, un pot fer servir els favoritos dels altres. També, permet etiquetar (posar paraules clau) per tal d’ordenar i classificar les fonts d’informació digitals per temes o àmbits. 

No obstant, el Delicious no és l'únic marcador social, sinó que és un dels possibles que està pensant per a guardar la informació digital.

1.4 Criteris de selecció, valoració i ús de la informació

Un cop hem trobat les fonts d’informació, hem de tenir alguns crèdits per tal de saber si aquesta ens és útil o no. Aquests criteris poden ser:

 - Autoria: és important saber l’autor de la pàgina web o la informació que estem buscant. En una font d’informació digital l’autoria pot estar en molts llocs, per tant, l’haurem de saber trobar. Si no hi ha l’autoria, hauríem de descartar aquesta informació.

-  Actualització: hem de saber la data de publicació o actualització de la informació ja que a l’hora de fer la bibliografia s’ha de referenciar aquesta data.

-  Fiabilitat: la informació que hem trobat l’hauríem de poder contrastar-la amb altra informació per tal de saber si és fiable. Això ho hem de fer buscant altres fonts d’informació que tractin del mateix tema. Ho hauríem de fer sempre amb qualsevol tema i àmbit.

-  Disseny del lloc: el lloc que visitem, tingui un menú, esquema, etc... que organitzi la informació que hi apareix. És a dir, que hi hagi facilitat i sigui pràctic per tal de consultar la informació que busquem.

-  Qualitat dels enllaços: hi ha webs que tenen enllaços d’interès, hem de comprovar que estiguin actualitzats. És a dir, que no hi hagi webs d’interès que quan les vols consultar, no tinguin enllaç (continua funcionant l’enllaç). Això dóna fiabilitat.

-  Nombre de visites: un lloc web tingui un nombre de visites més alt, pot suggerir que aquesta web és més interessant.

Aquests elements ens han de permetre avaluar la informació que hem trobat i, com a mínim, la informació hauria de tenir els 3 primers requisits.

2. CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENTS

Per a crear i porduir coneixement digital tenim una gran quantitat d'aplicacions, llocs web, porgrames, etc. D'aquesta manera els podem diferenciar en diferents blocs:

▪   Presentacions: Power Point, Power Point Online, Prezi, Presentacions Google, Slideshare, Issuu, ...

▪   Video: Youtube, Vimeo, MovieMaker, Pinacle, iMovie, ...

▪   Imatge: Instagram, Pinterest, Picasa, Gimp, ...

▪   So: Audacity, ...

▪   Escriptura compartida: Wiki, Drive, Blog, Sites, Word Online, ...

▪   Realitat augmentada: Codis QR, ...

▪   Núvol: Dropbox, Drive, iCloud, One Drive, Box, ...

▪   Debat: GMail Group, Twitter, Facebook, Hanghout, Skype, FaceTime, Moodle (plataforma virtual), Google classroom, Tuenti, Google+, ...

Hem de fer que els nens i nenes utilitzin el màxim de recursos per a usos acadèmics ja que d'aquesta manera poden adquirir una competència digital suficient per desenvolupar la seva autonomia responsable envers a les tecnologies digitals.  

3. ORGANITZACIÓ D'UN ENTORN DIGITAL PERSONAL DE TREBALL I D'APRENENTATGE

3.1 Dossier personal d'aprenentatge (portafoli digital)

El Portafoli és l’espai personal digital on es fa un recull de les evidències que millor reflecteixen l’aprenentatge que s’ha adquirit més les reflexions que s’ha fet durant el que s’ha après.

Aquest espai també és una evidència que s’ha treballat amb les TIC a nivell professional i de currículum.

Treball + reflexions= Portofoli

3.2 Entorn personal d’aprenentatge (PLE)

Què és el PLE?

PLE: conjunt d’eines, aplicacions, serveis web, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per gestionar el seu propi procés d’aprenentatge. Aquest sistema ajuda els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge.

• Enfocament: manera d’entendre la manera d’aprendre.
• Aprenentatge: recull tot l’aprenentatge (forma: dins una institució educativa, informal: fora una institució educativa)
• Objectius personals d’aprenentatge: identifica uns interessos

El PLE té 3 parts:

1. Accedir: tot allò que em permet accedir a la informació (Eines); google, wiki, enllaç…
2. Produir/Crear: produir continguts (àudios,textos, blogs..). Tots aquells recursos que em permeten produir continguts.
3. Comunicar: la xarxa de persones en la qual col·laboro i interaccions i en la quan jo també aprenc (fòrum). És a dir, eines que ens permeten comunicar amb els altres i transmetre informació

Entorn digital, conjunt d’eines

1. Eines
2. Produir continguts
3. Eines que ens permeten comunicar

Per tant, el protofoli i el PLE no és el mateix.

El portofoli es troba dins del PLE.

No són únicament eines o plataformes tecnològiques. Tant una com l’altra són enfocaments metodològics, que fan ús d’eines digitals. Però no són únicament i exclusivament eines.

El portofoli perquè és una manera de demostrar el què hem après, i com a instrument d’avaluació i de reflexionar sobre el que un mateix ha après i realitzat. A més, també serveix d’eina per al docent i l’avaluació.

El PLE perquè permet ser com més proactiu a la xarxa. És a dir, aportar informació i continguts a la xarxa que pots compartir amb altres persones.