3.3 Competència digital docent i Identitat digital

Com a docents, siguem capaços de generar aquesta assignatura d’Entorns Digitals.

Projecte interdepartamental de competència digital docent

Objectius:

1. Identificar les competències digitals per al professorat no universitari
2. Establir el marc i el disseny dels mitjans per a l’adquisició i acreditació d’aquestes competències.

*ACTIC: Acreditació en Tic (usuari). Examen que fas com a usuari tic, acreditació per tal de certificar el teu nivell en TIC. Competència instrumental en les TIC. Té 3 nivells (inicial, mig i avançat).

Nivell 1- Bàsic: Domini elemental en l’ús de les TIC. Usuari bàsic d’aquestes tecnologies (conèixer i aplicar).

Nivell 2- Mitjà: Domini efectiu en l’ús de les TIC en relació amb els àmbits generals d’aplicació (actuar amb efectivitat, adaptabilitat i autonomia).

Nivell 3 – Avançat: Domini ampli en l’ús de les TIC (innovar, compartir i donar suport).

La competència digital docent fa referència a les habilitats de caire didàctic i metodològic (CDM) i a la competència TIC referida a l’ús instrumental de les tecnologies (CDI).

CDD= CDM+CDI

• CDM: Competència Digital Metodològic

Té 5 dimensions:

1. Disseny, planificació i implementació didàctica. És a dir, ser capaç de fer unitats didàctiques implementant les Tic.
2. Organitzar i gestió d’espais i recursos educatius. Fa referència a nivell de centre, com a claustre s’ha de planificar l’organització de les TIC a nivell de centre.
3. Comunicació i col·laboració usant mitjans digitals a diferents nivells.
4. Ètica i civisme digital. És a dir, pràctiques segures i saludables
5. Desenvolupament professional. És a dir, l’actualització constant dels nostres coneixements sobre les TIC, formació continuada.

27 descriptors

3 nivells d’aprofundiment

1. Bàsic (coneix): utilitza les tecnologies digitals de manera puntual en les activitats d’ensenyament-aprenentatge (són els coneixements que tenim quan acabem la carrera).
2. Intermedi (aplica): incorpora l’ús de les tecnologies digitals de manera integrada a les activitats d’ensenyament-aprenentatge (hauria de tenir tot docent, de qualsevol àrea, i aplicar aquests coneixements).
3. Avançat (lidera): dissenya i desenvolupa activitats i materials didàctics on els alumnes utilitzen tecnologies digitals amb metodologies que donen resposta a les necessitats de l’era digital (docent que impulsa, dinamitza, lidera, aplica i aquests coneixements)

Projecte interdepartamental. COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT (CDD)

Àrees de la competència digital:

• Informació
• Comunicació
• Creació de contingut
• Seguretat
• Resolució de problemes

PICDD: la competència digital docent

ACTIC 2 + CTAC

Identitat digital

És tota aquella informació que publico, més la informació que comparteixo i, alhora, la informació que existeix sobre mi (que potser jo no he publicat, però algú altre pot haver publicat).

Hem de tenir clar i present la identitat digital i, com a docents, hem de mentalitzar els infants del perill que pot tenir i les conseqüències que pot comportar. Per tant, hem de fer-los conscients dels riscos que poden existir:

• Pèrdua de privacitat (intimitat, sobre-exposició…)
• Atacs a la imatge i la reputació (amenaces, burles…)
• Suplantació d’identitat (frau, falsedat…)
• Permanència d’informació a la xarxa (descontextualitzada, descontextualitzada…)

Per això, també hem de tenir present els mecanismes que tenim per protegir aquesta identitat digital i ensenyar-los a els infants:

• Consultar les polítiques d’ús del servei o plataforma.
• Triar qui pot veure les teves dades i configura les opcions de privacitat.
• Realitzar un seguiment periòdic de les teves dades a la xarxa.
• No facilitar dades personals innecessàries o excessives.
• Protegir la teva privacitat i la dels altres.
• Reflexionar abans de publicar i utilitzar el teu sentit comú
• Reclamar al proveïdor de serveis i denunciar davant la Policia o Guardia Civil.

Hi ha quantitat de vídeos que poden ajudar-nos a mentalitzar i conscienciar als infants dels riscos que poden tenir.

Hi ha eines per a la construcció de la identitat digital:

• Blocs i microblocs
• Portals de notícies
• Llocs web
• Xarxes socials genèriques o especialitzades
• Textos, fotografies o vídeos a la xarxa
• Correu electrònic (publicitat que ens relacionen)

Eines que hem de usar pensant amb la responsabilitat del que publico.

Hem d’integrar una voluntat de tenir una identitat digital positiva. És per això, que hem de tenir present les recomanacions per a gestionar la identitat:

• Partir d’un mètode i d’una voluntat positiva de participar de la cultura digital. És a dir, reflexionar sobre les activitats a desenvolupar i els objectius a assolir en l’activitat al ciberespai.

• Especialitzar-se per tal de guanyar visibilitat i reputació: trobar un tema, una forma d’expressió o un canal concret en el qual les pròpies aportacions siguin valorades. La diversificació en eines i temes no és garantia d’una bona reputació electrònica.

• Privacitat: no aportar dades personals a la xarxa i, en tot cas, brindar-les en els entorns més segurs possibles i directament a persones conegudes.

És el moment de parlar del paper del docent i les coses que podem fer com a educadors:

• Incentivar la formació entre els educadors/es en tecnologia i cultura digital, així com en l’ús de programari social. És a dir, no passar per sobre aquest camp, sinó que entra-hi a fons i que siguin conscients dels bons usos que hi ha i se’n pot fer.
• Incloure temes i continguts clau d’identitat digital dins la programació d’aula.
• Elaborar materials que adverteixin sobre els problemes de la privacitat al web.
• Promocionar a través d’Internet el coneixement i l’ús del web 2.0 per a propòsits acadèmics i professionals.
• Seria interessant que a l’escola hi hagi una línia definida i clara sobre les TIC i l’ús de les noves tecnologies a nivell de centre. Per tant, també tenir clar el currículum i el que es vol treballar amb les TIC i els objectius. Per tant, la coordinació que ha de tenir tot el professorat de centre per treballar amb coherència el PEC.

No ens hem de quedar només que hi ha una part instrumental (aprendre a usar les eines) i una part informacional. No s’acaba en buscar informació, sinó que la informació que trobem l’hem de revisar, ampliar, contrastar, comparar i elaborar la nostra pròpia informació. I tot això configura la meva identitat personal.

Encara que un mateix no publiqui res a internet, ja ets present a internet i hi ha informació sobre nosaltres a la web. Per tant, com que no podem evitar això, podem controlar-ho i gestionar tota la informació que hi ha de nosaltres a internet.

En conclusió, penso que com a docents hem de tenir present que cada vegada hi ha més presència de les noves tecnologies i, per tant, hem de conscienciar-los dels avantatges i l’ús que en poden fer i, a la vegada, ensenyar-los i advertir-los dels riscos que també hi ha.

3.4 Comunicació i col·laboració (PLN)

PLN: personal learning network

Quan compartim els projectes en xarxa.

• Document projectes educatius en xarxa (col·lecció TAC-4) Generalitat de Catalunya.

Els Projectes educatius en xarxa són els projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famílies, docents, escoles…) amb una finalitat comuna, independentment de si s’utilitza la telemàtica o no. Pel fet de ser projectes en xarxa ens permet treballar i construir amb altres centres coneixement a través de la xarxa.

Permeten adquirir competències comunicatives, com la comunicativa lingüística i audiovisual, competències metodològiques com el tractament de la informació i competència digital i la d’aprendre a aprendre, competències personals com la d’autonomia i iniciativa personal i, finalment, competència social i ciutadana basada en quatre eixos:

• -Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
• -Aprendre a pensar i comunicar.
• -Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
• -Aprendre a conviure i habitar el món.

Un projecte parteix d’un centre d’interès que necessita una definició, com ens organitzarem, que volem fer… implica els 4 eixos. El projecte, per definició, és el marc idoni per desenvolupar aquest tipus de competències.

Classificació dels projectes educatius en xarxa

• Projectes sumatius o col·laboratius: és sumar, recullen les aportacions dels participants. Cada escola aporta alguna cosa a l’espai del projecte.
• Projectes cooperatius: requereix la interacció. Als projectes cooperatius hi ha un intercanvi des de la gènesi inicial, que permet assolir l’objectiu del projecte i crear conjuntament un producte nou. Té un espai comú del projecte però el coneixement que construïm prové del diàleg entre tots els grups/escoles.
• Els projectes híbrids: barreja dels dos tipus de projectes anteriors.

Sempre és millor la negociació, la discussió, la reflexió el debat… això fa evolucionar les pròpies idees.

Hem de fer projectes que siguin significatius i reals i alhora siguin complexos per a què requereixin dels consens, la negociació…

Què podem fer en relació als projectes en xarxa?

• Participar en un projecte en xarxa que ja existeixi. Escollir un projecte a partir de base de dades existent de projectes en xarxa; inscriure’m en el projecte. Això implica que a nivell de centre ens hem d’organitzar a nivell de centre i això implica definir que farem en cada moment del projecte. Per acabar, s’ha de valorar què i com ho hem fet per tal de buscar millores.
• Rèplica: reproduir un projecte en un entorn diferent
• Cessió: el projecte original té dret d’utilització.
• Clonar: d’un projecte original el torno a fer. Fer el mateix un curs rere l’altre.
• Creació: (webquest)

Exemples de projectes en xarxa

(MHM) Mobile History Map: etiquetar el patrimoni artístic i cultural amb informació de tipus textual, gràfic, vídeo, fotografies i enllaços. La plataforma és la mateixa per tot l’alumnat de Catalunya. Es pot geolocalitzar i geoetiquetar. Aquest tipus de projectes permeten fer ús de diferents programes d’enregistrament i edició de vídeo i àudio. Cal pensar l’entorn de treball per tal d’organitzar els alumnes. L’important és preservar i construir una xarxa col·laborativa del patrimoni.

Geobiografies: és un projecte nou en relació a biografies d’autors: quina és la seva obra, quina va ser la seva vida, on vivien… S’adreça a C.S de primària i a secundaria. Implica la relació de centres que tenen llengua catalana.

Fundació eTwinning: projectes col·laboratius a nivell europeu. Plataforma gratuïta i segura per a que els docents comparteixin les seves experiències. És una comunitat de docents que et permet per participar en projectes. Són projectes que ja s’han fet i que es publiquen per a que altres mestres el puguin fer. Els documents estan documentats com s’ha fet, què hem utilitzat… hi ha una seqüència de com s’ha fet el projecte.

Altres exemples de projectes en xarxa ja existent:

• Voltem pel món: dirigit per a nens de cicle superior de primària o alumnes d’ESO. És una activitat col·laborativa al voltant de les competències comunicatives i digitals. L’activitat va adreçada a aules d’acollida i a alumnat nouvingut de cicle superior de primària i de l’ESO que tinguin un nivell de llengua suficient per accedir a les activitats proposades. La metodologia d’aprenentatge es basa en tècniques de treball per projectes en grup (cooperatiu, col·laboratiu i en equip).

Tres coses a destacar d’aquest projecte:

1. A partir d’aquest projecte es treballa la competència lingüística, i alhora, també hi ha un treball de competència digital (desenvolupament d’aquesta competència).
2. Quan parlem de tecnologies, no significa eliminar tot el que es suport digital. Però no ha de ser així, hi pot haver una complementarietat entre els dos mitjans; segons l’activitat, faré servir un suport digital o un mitjà que no sigui digital.
3. El procés del projecte primer busquen, i després produeixen. En els projectes hem de tenir clares aquestes dues fases.

Entorn de treball: implicar-nos, participar, la temàtica, d’on partim, que volem aconseguir, buscar informació, els objectius, etc.

Les eines digitals han d’afavorir un contacte/intercanvi entre alumnes, famílies, altres escoles per tal de millorar la competència digital i l’ús de les TIC.

El rol de l’alumne ha de ser interactiu, sumatiu, actiu, responsable, que sap treballar amb equip. És a dir, ha de tenir una responsabilitat personal i individual.

És important que el grup sigui capaç de d’autoavaluar-se (fase d’anàlisi del grup), i tingui consciència de com ha treballat (col·laborem per aprendre i aprendre a col·laborar, una cosa no pot anar sense l’altra). Per tant, donar estratègies i tècniques per treballar en grup.

Aplicació a l’aula:

La participació en projectes telemàtics afavoreix que els alumnes visquin en entorns de treball i d’aprenentatge dissenyats per afavorir l’assoliment d’un gran nombre d’objectius curriculars i competències, però al mateix temps prou flexibles per permetre múltiples activitats i respostes lligades a les pròpies vivències de l’alumne, al seu grup classe i al projecte educatiu del centre.

 Avaluació:

Hi ha tres tipus d’avaluació:

• Autoavaluació de l’alumnat
• Avaluació del professorat
• Valoració del projecte

REFLEXIO: He aprés què són els projectes en xarxa, els tipus que hi ha i exemples d’aquest projectes, com per exemple l’MHM i les possibilitats que dóna per tractar els diferents suports que existeixen per enregistrar la informació que es vol publicar. La tecnologia no és més que un missatge que permet col·laborar amb altres centres o grups. Sense les eines digitals no es pot compartir a la xarxa. Gràcies a això, anem més enllà del treball típic però això surt de l’aula i dóna un significat a la recollida de dades. Són treballs que et permeten treballar de manera interdisciplinar.  

Totes aquestes eines et permeten treballar de manera interdisciplinar. Com a docents, només hem de pensar com treballar aquestes eines i qui objectiu volem aconseguir amb cada activitat programada. 

Moltes vegades, com a docents, donem per enteses moltes coses que si no les hem explicat anteriorment no es poden realitzar o costa de fer. Per exemple, penso que sempre parlem de treballar en grup, però hem de donar estratègies i eines per poder fer-ho bé. 

*EINES PER A PRIMÀRIA

àProgramació

Com a mestres, hem de ser responsables d’una part del coneixement digital que tenen els nens i nenes i del seu bon ús, almenys dins de l’escola, intentant que es traslladi a fóra de l’escola també. Podem fer que els i les alumnes tinguin la necessitat de utilitzar aquestes eines per crear coneixement.

Al començament de la educació podem utilitzar l’aplicació Bee-bots, que inicia la programació en alumnes de educació infantil. Es poden treballar aspectes tant de robòtica com de llengua, ja que es poden aplicar a projectes interdisciplinars amb altres àrees.

Una altra eina, per a nens i nenes de primària, és l’Scratch. Amb aquest recurs es creen petites rutines que fan despertar la lògica i el raonament dels i les alumnes, creant seqüències a partir d’una imatge.

Altres programes que es poden aplicar per a la programació són : Studio-Code i Blockly.

àTablets

Actualment, cada dia hi ha més introducció de les tecnologies digitals a les aules i per tant, tenim més recursos a la mà, si es fa un bon ús d’aquests recursos. Un d’aquests que ha entrat amb més força són les Tablets. Són dispositius molt semblants als mòbils, però normalment d’una mida més gran, que fa que la coordinació dels nens i nenes sigui més natural i fa que estiguin més interessats en l’ús d’aquestes. Ara per ara, i majoritàriament a les escoles privades i concertades, hi ha un gran ús d’aquests dispositius.

A causa d’aquesta introducció de recursos digitals, s’ha creat una plataforma anomenada Toolbox, on es comparteixen eines educatives (Apps), tant per Apple com per Android. Aquestes Apps, són valorades per docents, amb una proposta d’unitat didàctica i multimèdia que permet comprovar els projectes que s’han portat a terme.

Una altra aplicació que podem utilitzar és TimeRime, on es pot recollir informació a través del dispositiu electrònic i permet ordenar els fets per ordre cronològic, creant enllaços a pàgines web amb imatges i vídeos, entre d’altres.

Per acabar, un dels recursos més utilitzats a les aules són les pissarres digitals. Pràcticament a totes les aules de les escoles hi ha una, fet que provoca que l’ús d’aquesta es pugui desenvolupar d’una manera real a partir del bon ús d’aquestes.

**TREBALL EN GRUP, FASE 2: CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENTS

En aquest treball hem realitzat una xerrada amb la informació cercada a la fase anterior a partir de l'índex que vam crear. Hem utilitzat un suport multimèdia (Prezi) per tal de fer que les famílies a les que va adreçada la xerrada sigui més fàcil de seguir i que puguin consultar-ho a posteriori. També hem realitzat una autoavaluació del rpocès realitzat durant aquesta segona fase.

Personalment, penso que aquesta segona fase de construcció de coneixements ha estat molt adequada i molt útil per a nosaltres ja que és molt important conèixer els perills que hi ha actualment en les tecnologies digitals i la importància de conèixer-los i estar-ne al tanto amb els infants de l'escola i, sobretot, els pares i les mares des de casa. Per tant, crec que és fonamental fer xerrades als pares per tal d'evidenciar els possibles riscos que hi ha a la xarxa.

•       Presentació multimèdia prezzi: https://prezi.com/8xmwthjvebeb/tecnologies-digitals/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

•       Autoavaluació: https://docs.google.com/document/d/17jBa7H_Ta8Txs3DZruCmyf0AN3a7APs07L_1vKDg6sc/edit

• Tríptic informatiu:  https://drive.google.com/a/uvic.cat/folderview?id=0BwTY4w69zXqpZ3UzNGVCQzdXWW8&usp=sharing_eid&ts=562aa1ce

*** XERRADA ESCOLA BETÀNIA-PATMOS

El passat dijous 17 de desembre de 2015, van venir a la Universitat de Vic dos representants de l’escola Betània-Patmos per presentar-nos el treball que fan de les tecnologies digitals i la prevenció de problemes que poden provocar amb els alumnes del seu centre.

Els representants van ser Aureli Redón, mestre de primària i antic alumne de la UVic i Gerard Lòpez, tutor de 5è de primària.

A l’escola tenen un equip molt complet de dispositius, l’ús del mòbil està restringit, ja que el seu ús és exclusivament per a tasques educatives sobre el projecte plantejat en qüestió sobre les TIC, no tenen el programa 1×1, tenen una plataforma, usuaris de moddle, diferents programes i cursos de formació.

El projecte que fan està dins el projecte TR@MS que és una associació d’escoles que treballen de manera conjunta un mateix projecte sobre tecnologies digitals.

En primer lloc, per introduir els i les alumnes en les xarxes socials i poder educar-los sobre aquestes, l’escola fa ús del Edmodo. Això és una xarxa social protegida per a les escoles a la qual el mestre/a pot participar. A partir d’aquesta, poden tenir contacte només amb les persones que disposen del codi d’aquell determinat grup, amb el que el centre pot restringir la xarxa als alumnes i allunyar-los dels perills reals que aquesta comporta. Pretén imitar el concepte Facebook. En aquesta pàgina, els i les alumnes poden publicar treballs que han fet i que la resta de companys els comentin, o bé accedir a arxius que els mestres els fan arribar.

Metodologia: 1.Mira (vídeo) / 2. Reflexiona / 3. Crea / 4. Conclou

▪   Mira: vídeos on es presenten una problemàtica que exemplifiqui què pot passar si es fa un mal ús de les tecnologies digitals.

▪    Reflexiona: plantejar preguntes perquè els nens i nenes reflexionin sobre el que han vist. 

▪ Crea: realitzar activitats per fer recursos (formularis, dibuixos, plantilles, portades, còmics, publicitat, etc.). 

▪    Conclou: després d’intercanviar les informacions i temes que treballen a les diferents escoles, els nens i nenes han de concloure el tema amb una frase/text que resumeixi el que s’ha treballat per tenir en compte en el futur.

Tot i això, van trobar diversos probleme que presetaven aquestes activitats

▪    Molta feina per al mestre i necessitat del temps.

▪    Diversitat de ritmes de treball (temporitzacions múltiples).

▪  Els i les alumnes no tenen una visió global del projecte, només tracten un tema per grup de treball.