diumenge, 30 d’agost del 2015

3.4 Comunicació i col·laboració (PLN)

PLN: personal learning network
Quan compartim els projectes en xarxa.
  • Document projectes educatius en xarxa (col·lecció TAC-4) Generalitat de Catalunya.
Els Projectes educatius en xarxa són els projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famílies, docents, escoles…) amb una finalitat comuna, independentment de si s’utilitza la telemàtica o no. Pel fet de ser projectes en xarxa ens permet treballar i construir amb altres centres coneixement a través de la xarxa.
Permeten adquirir competències comunicatives, com la comunicativa lingüística i audiovisual, competències metodològiques com el tractament de la informació i competència digital i la d’aprendre a aprendre, competències personals com la d’autonomia i iniciativa personal i, finalment, competència social i ciutadana basada en quatre eixos:
  • -Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
  • -Aprendre a pensar i comunicar.
  • -Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
  • -Aprendre a conviure i habitar el món.
Un projecte parteix d’un centre d’interès que necessita una definició, com ens organitzarem, que volem fer… implica els 4 eixos. El projecte, per definició, és el marc idoni per desenvolupar aquest tipus de competències.
Classificació dels projectes educatius en xarxa
  • Projectes sumatius o col·laboratius: és sumar, recullen les aportacions dels participants. Cada escola aporta alguna cosa a l’espai del projecte.
  • Projectes cooperatius: requereix la interacció. Als projectes cooperatius hi ha un intercanvi des de la gènesi inicial, que permet assolir l’objectiu del projecte i crear conjuntament un producte nou. Té un espai comú del projecte però el coneixement que construïm prové del diàleg entre tots els grups/escoles.
  • Els projectes híbrids: barreja dels dos tipus de projectes anteriors.
Sempre és millor la negociació, la discussió, la reflexió el debat… això fa evolucionar les pròpies idees.

Hem de fer projectes que siguin significatius i reals i alhora siguin complexos per a què requereixin dels consens, la negociació…
Què podem fer en relació als projectes en xarxa?
  • Participar en un projecte en xarxa que ja existeixi. Escollir un projecte a partir de base de dades existent de projectes en xarxa; inscriure’m en el projecte. Això implica que a nivell de centre ens hem d’organitzar a nivell de centre i això implica definir que farem en cada moment del projecte. Per acabar, s’ha de valorar què i com ho hem fet per tal de buscar millores.
  • Rèplica: reproduir un projecte en un entorn diferent
  • Cessió: el projecte original té dret d’utilització.
  • Clonar: d’un projecte original el torno a fer. Fer el mateix un curs rere l’altre.
  • Creació: (webquest)
Exemples de projectes en xarxa
(MHM) Mobile History Map: etiquetar el patrimoni artístic i cultural amb informació de tipus textual, gràfic, vídeo, fotografies i enllaços. La plataforma és la mateixa per tot l’alumnat de Catalunya. Es pot geolocalitzar i geoetiquetar. Aquest tipus de projectes permeten fer ús de diferents programes d’enregistrament i edició de vídeo i àudio. Cal pensar l’entorn de treball per tal d’organitzar els alumnes. L’important és preservar i construir una xarxa col·laborativa del patrimoni.
Geobiografies: és un projecte nou en relació a biografies d’autors: quina és la seva obra, quina va ser la seva vida, on vivien… S’adreça a C.S de primària i a secundaria. Implica la relació de centres que tenen llengua catalana.
Fundació eTwinning: projectes col·laboratius a nivell europeu. Plataforma gratuïta i segura per a que els docents comparteixin les seves experiències. És una comunitat de docents que et permet per participar en projectes. Són projectes que ja s’han fet i que es publiquen per a que altres mestres el puguin fer. Els documents estan documentats com s’ha fet, què hem utilitzat… hi ha una seqüència de com s’ha fet el projecte.


Altres exemples de projectes en xarxa ja existent:
  • Voltem pel món: dirigit per a nens de cicle superior de primària o alumnes d’ESO. És una activitat col·laborativa al voltant de les competències comunicatives i digitals. L’activitat va adreçada a aules d’acollida i a alumnat nouvingut de cicle superior de primària i de l’ESO que tinguin un nivell de llengua suficient per accedir a les activitats proposades. La metodologia d’aprenentatge es basa en tècniques de treball per projectes en grup (cooperatiu, col·laboratiu i en equip).
Tres coses a destacar d’aquest projecte:
  1. A partir d’aquest projecte es treballa la competència lingüística, i alhora, també hi ha un treball de competència digital (desenvolupament d’aquesta competència).
  2. Quan parlem de tecnologies, no significa eliminar tot el que es suport digital. Però no ha de ser així, hi pot haver una complementarietat entre els dos mitjans; segons l’activitat, faré servir un suport digital o un mitjà que no sigui digital.
  3. El procés del projecte primer busquen, i després produeixen. En els projectes hem de tenir clares aquestes dues fases.
Entorn de treball: implicar-nos, participar, la temàtica, d’on partim, que volem aconseguir, buscar informació, els objectius, etc.
Les eines digitals han d’afavorir un contacte/intercanvi entre alumnes, famílies, altres escoles per tal de millorar la competència digital i l’ús de les TIC.
El rol de l’alumne ha de ser interactiu, sumatiu, actiu, responsable, que sap treballar amb equip. És a dir, ha de tenir una responsabilitat personal i individual.
És important que el grup sigui capaç de d’autoavaluar-se (fase d’anàlisi del grup), i tingui consciència de com ha treballat (col·laborem per aprendre i aprendre a col·laborar, una cosa no pot anar sense l’altra). Per tant, donar estratègies i tècniques per treballar en grup.
Aplicació a l’aula:
La participació en projectes telemàtics afavoreix que els alumnes visquin en entorns de treball i d’aprenentatge dissenyats per afavorir l’assoliment d’un gran nombre d’objectius curriculars i competències, però al mateix temps prou flexibles per permetre múltiples activitats i respostes lligades a les pròpies vivències de l’alumne, al seu grup classe i al projecte educatiu del centre.
 Avaluació:
Hi ha tres tipus d’avaluació:
  • Autoavaluació de l’alumnat
  • Avaluació del professorat
  • Valoració del projecte



REFLEXIO: He aprés què són els projectes en xarxa, els tipus que hi ha i exemples d’aquest projectes, com per exemple l’MHM i les possibilitats que dóna per tractar els diferents suports que existeixen per enregistrar la informació que es vol publicar. La tecnologia no és més que un missatge que permet col·laborar amb altres centres o grups. Sense les eines digitals no es pot compartir a la xarxa. Gràcies a això, anem més enllà del treball típic però això surt de l’aula i dóna un significat a la recollida de dades. Són treballs que et permeten treballar de manera interdisciplinar.  
Totes aquestes eines et permeten treballar de manera interdisciplinar. Com a docents, només hem de pensar com treballar aquestes eines i qui objectiu volem aconseguir amb cada activitat programada. 
Moltes vegades, com a docents, donem per enteses moltes coses que si no les hem explicat anteriorment no es poden realitzar o costa de fer. Per exemple, penso que sempre parlem de treballar en grup, però hem de donar estratègies i eines per poder fer-ho bé. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada