1. CERCA I SELECCIÓ D'INFORMACIÓ

1.1 Principals funcionalitats dels navegadors

Abans de proposar buscar informació, el que hem de fer com a docents és ensenyar a buscar informació a internet.

Primer de tot hem de diferenciar entre navegador i cercador.

Els navegadors  ens permeten cercar informació per Internet. Algun exemple podrien ser: el firefox, el safari, l’explorer, el google Chrome. Per tant, els hem d’explicar que hi ha diferents navegadors. Aquests són molt útils perquè ens permeten navegar per la informació que hi ha a Internet, però aquesta és molt extensa, per tant, necessitem algun tipus de servei que ens permeti buscar informació sobre allò que necessitem. Per això, hi ha els cercadors, que són bases de dades que tenen la informació ordenada; amb paraules clau i per criteris (exemple: google, yahoo, bing, etc).

Podríem dir, doncs, que les principals funcionalitats dels navegadors són:

1         .       Configurar pàgina d’inici.

2        .       Desar pàgines habituals.

3        .       Desar una pàgina web.

Normalment, el cercador més usat és el google. Però hem de tenir clar que no és un navegador.

Per tant, és important de fer diferenciar entre navegador i cercador.

1.2 Planificació de la cerca i estratègies de cerca

Què ens permet fer google?

Ens permet cercar per tipus de contingut. És a dir, ens permet buscar webs, imatges, vídeos, mapes i llibres... Un cop hem cercat, el menú lateral ens permet precisar aquesta cerca. Hem de tenir en compte, que també es pot buscar en blocs, que d’aquesta manera podem cercar informació per usuaris. Els blocs són més reflexius, són més d’opinió. Per tant, si el que es busca és opinió i punts de vista, anirem a buscar informació en aquests.

El twitter també és molt interessant ja que ens permet buscar informació a temps real.

Segons el tipus d’informació que estem buscant, pot ser que ens interessi buscar informació que s’està produint i generant en temps real. L’aplicació per excel·lència és Twitter. També, ens poden ser útil els serveis de premsa i el temps.

Amb els infants, primer de tot els hem d’explicar com funciona la cerca bàsica, és a dir, buscar a partir de les paraules clau (minúscules, sense accents i sense caràcters estranys). A partir d’aquí, els podem introduir i ensenyar la funció de cerca avançada, per tal que puguin buscar informació més precisa i concreta sobre allò que volen cercar.

Google és el cercador més utilitzat i el que té més visites. Però n’hi ha d’altres, com per exemple, el Wolfram Alfha, que és un cercador especialitzat per àmbits temàtics. Aquest cercador permet buscar per temes i, també, per paraules clau. És un servei en línia que respon a les preguntes directament, mitjançant el processament de la resposta extreta d'una base de dades estructurats, en lloc de proporcionar una llista dels documents o pàgines web que podrien contenir la resposta, tal com ho fa Google.

Podem combinar un cercador genèric com Google amb un cercador avançat, com aquest. Tot depenent de la informació que volem buscar i l’edat dels infants.

Coses interessants que hauríem de fer amb els infants a l’aula:

1.       Explicar com funciona el cercador, com se cerca la informació.

2.       Explicar com configurar el navegador amb pàgina d’inici, per tal que ho puguin fer a l’ordinador de casa o de fora l’escola.

3.       Explicar com desar les pàgines que els infants usen habitualment (Favoritos). Ensenyar que cada navegador té una manera determinada de guardar la pàgina web. És una estratègia molt interessant pels nens i nenes. A més, també els podem ensenyar que les darreres actualitzacions dels navegadors ens permeten mostrar les darreres pàgines visitades (si sempre són les mateixes, funcionaran com a favoritos).

4.       Explicar com desar una pàgina web. L’objectiu d’aquesta, és poder consultar aquesta pàgina sense connexió a Internet.

Marcadors socials:

SI jo em guardo les pàgines habituals a favoritos, aquesta informació no deixa d’estar vinculada amb un ordinador concret. Els socials bookmarking, permeten tenir aquesta llista de “favoritos” en qualsevol ordinador, ja que la llista de pàgines desades habituals està guardada en una aplicació d’internet que permet guardar els meus favoritos. És per això, que amb un nom d’usuari, una contrasenya i amb connexió a Internet, puc accedir als meus favoritos des de qualsevol ordinador, tablet, ipad, etc. A més, permet compartir aquesta llista amb altres usuaris. Com per exemple, el Delocious. Per tant, els marcadors socials ens permet guardar i compartir fonts d’informació digitals.

Hem d’ensenyar a buscar a per Internet i hem de fer servir tant els navegadors com els cercadors. A partir d’aquí, buscar les maneres de guardar les pàgines habituals i les consultades més freqüentment. I això a les escola no es fa. Per tant, hem de canviar això.

1.3 Fonts d'informació digital

Un cop hem buscat la informació, hem d’ensenyar maneres de guardar aquesta informació digital en llocs que no sigui únicament al nostre ordinador i, per tant, poder accedir-hi des de qualsevol altre ordinador o tablet.

El Delicious és un servei de gestió de marcadors socials en web. Aquest permet agregar els marcadors que tradicionalment es guardaven en els favorits dels navegadors, i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge anomenat folcsonomies (tags). 

Delicious no només permet emmagatzemar llocs web, sinó que també permet compartir-los amb altres usuaris de Delicious i saber qui té un determinat enllaç guardat en els seus marcadors. Així, podem crear-nos una llista de recursos educatius i compartir-los amb altres docents.

Tot i així, també té aspectes positius i negatius.

Per una banda, un possible punt feble és que es necessita Internet.

Per altra banda, com a punt fort, és que és un servei social. És a dir, pots compartir els teus favoritos i, a la vegada, un pot fer servir els favoritos dels altres. També, permet etiquetar (posar paraules clau) per tal d’ordenar i classificar les fonts d’informació digitals per temes o àmbits. 

No obstant, el Delicious no és l'únic marcador social, sinó que és un dels possibles que està pensant per a guardar la informació digital.

1.4 Criteris de selecció, valoració i ús de la informació

Un cop hem trobat les fonts d’informació, hem de tenir alguns crèdits per tal de saber si aquesta ens és útil o no. Aquests criteris poden ser:

 - Autoria: és important saber l’autor de la pàgina web o la informació que estem buscant. En una font d’informació digital l’autoria pot estar en molts llocs, per tant, l’haurem de saber trobar. Si no hi ha l’autoria, hauríem de descartar aquesta informació.

-  Actualització: hem de saber la data de publicació o actualització de la informació ja que a l’hora de fer la bibliografia s’ha de referenciar aquesta data.

-  Fiabilitat: la informació que hem trobat l’hauríem de poder contrastar-la amb altra informació per tal de saber si és fiable. Això ho hem de fer buscant altres fonts d’informació que tractin del mateix tema. Ho hauríem de fer sempre amb qualsevol tema i àmbit.

-  Disseny del lloc: el lloc que visitem, tingui un menú, esquema, etc... que organitzi la informació que hi apareix. És a dir, que hi hagi facilitat i sigui pràctic per tal de consultar la informació que busquem.

-  Qualitat dels enllaços: hi ha webs que tenen enllaços d’interès, hem de comprovar que estiguin actualitzats. És a dir, que no hi hagi webs d’interès que quan les vols consultar, no tinguin enllaç (continua funcionant l’enllaç). Això dóna fiabilitat.

-  Nombre de visites: un lloc web tingui un nombre de visites més alt, pot suggerir que aquesta web és més interessant.

Aquests elements ens han de permetre avaluar la informació que hem trobat i, com a mínim, la informació hauria de tenir els 3 primers requisits.

2. CONSTRUCCIÓ DE CONEIXEMENTS

Per a crear i porduir coneixement digital tenim una gran quantitat d'aplicacions, llocs web, porgrames, etc. D'aquesta manera els podem diferenciar en diferents blocs:

▪   Presentacions: Power Point, Power Point Online, Prezi, Presentacions Google, Slideshare, Issuu, ...

▪   Video: Youtube, Vimeo, MovieMaker, Pinacle, iMovie, ...

▪   Imatge: Instagram, Pinterest, Picasa, Gimp, ...

▪   So: Audacity, ...

▪   Escriptura compartida: Wiki, Drive, Blog, Sites, Word Online, ...

▪   Realitat augmentada: Codis QR, ...

▪   Núvol: Dropbox, Drive, iCloud, One Drive, Box, ...

▪   Debat: GMail Group, Twitter, Facebook, Hanghout, Skype, FaceTime, Moodle (plataforma virtual), Google classroom, Tuenti, Google+, ...

Hem de fer que els nens i nenes utilitzin el màxim de recursos per a usos acadèmics ja que d'aquesta manera poden adquirir una competència digital suficient per desenvolupar la seva autonomia responsable envers a les tecnologies digitals.  

3. ORGANITZACIÓ D'UN ENTORN DIGITAL PERSONAL DE TREBALL I D'APRENENTATGE

3.1 Dossier personal d'aprenentatge (portafoli digital)

El Portafoli és l’espai personal digital on es fa un recull de les evidències que millor reflecteixen l’aprenentatge que s’ha adquirit més les reflexions que s’ha fet durant el que s’ha après.

Aquest espai també és una evidència que s’ha treballat amb les TIC a nivell professional i de currículum.

Treball + reflexions= Portofoli

3.2 Entorn personal d’aprenentatge (PLE)

Què és el PLE?

PLE: conjunt d’eines, aplicacions, serveis web, relacions i/o interaccions que una persona utilitza per gestionar el seu propi procés d’aprenentatge. Aquest sistema ajuda els estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge.

• Enfocament: manera d’entendre la manera d’aprendre.
• Aprenentatge: recull tot l’aprenentatge (forma: dins una institució educativa, informal: fora una institució educativa)
• Objectius personals d’aprenentatge: identifica uns interessos

El PLE té 3 parts:

1. Accedir: tot allò que em permet accedir a la informació (Eines); google, wiki, enllaç…
2. Produir/Crear: produir continguts (àudios,textos, blogs..). Tots aquells recursos que em permeten produir continguts.
3. Comunicar: la xarxa de persones en la qual col·laboro i interaccions i en la quan jo també aprenc (fòrum). És a dir, eines que ens permeten comunicar amb els altres i transmetre informació

Entorn digital, conjunt d’eines

1. Eines
2. Produir continguts
3. Eines que ens permeten comunicar

Per tant, el protofoli i el PLE no és el mateix.

El portofoli es troba dins del PLE.

No són únicament eines o plataformes tecnològiques. Tant una com l’altra són enfocaments metodològics, que fan ús d’eines digitals. Però no són únicament i exclusivament eines.

El portofoli perquè és una manera de demostrar el què hem après, i com a instrument d’avaluació i de reflexionar sobre el que un mateix ha après i realitzat. A més, també serveix d’eina per al docent i l’avaluació.

El PLE perquè permet ser com més proactiu a la xarxa. És a dir, aportar informació i continguts a la xarxa que pots compartir amb altres persones.

3.3 Competència digital docent i Identitat digital

Com a docents, siguem capaços de generar aquesta assignatura d’Entorns Digitals.

Projecte interdepartamental de competència digital docent

Objectius:

1. Identificar les competències digitals per al professorat no universitari
2. Establir el marc i el disseny dels mitjans per a l’adquisició i acreditació d’aquestes competències.

*ACTIC: Acreditació en Tic (usuari). Examen que fas com a usuari tic, acreditació per tal de certificar el teu nivell en TIC. Competència instrumental en les TIC. Té 3 nivells (inicial, mig i avançat).

Nivell 1- Bàsic: Domini elemental en l’ús de les TIC. Usuari bàsic d’aquestes tecnologies (conèixer i aplicar).

Nivell 2- Mitjà: Domini efectiu en l’ús de les TIC en relació amb els àmbits generals d’aplicació (actuar amb efectivitat, adaptabilitat i autonomia).

Nivell 3 – Avançat: Domini ampli en l’ús de les TIC (innovar, compartir i donar suport).

La competència digital docent fa referència a les habilitats de caire didàctic i metodològic (CDM) i a la competència TIC referida a l’ús instrumental de les tecnologies (CDI).

CDD= CDM+CDI

• CDM: Competència Digital Metodològic

Té 5 dimensions:

1. Disseny, planificació i implementació didàctica. És a dir, ser capaç de fer unitats didàctiques implementant les Tic.
2. Organitzar i gestió d’espais i recursos educatius. Fa referència a nivell de centre, com a claustre s’ha de planificar l’organització de les TIC a nivell de centre.
3. Comunicació i col·laboració usant mitjans digitals a diferents nivells.
4. Ètica i civisme digital. És a dir, pràctiques segures i saludables
5. Desenvolupament professional. És a dir, l’actualització constant dels nostres coneixements sobre les TIC, formació continuada.

27 descriptors

3 nivells d’aprofundiment

1. Bàsic (coneix): utilitza les tecnologies digitals de manera puntual en les activitats d’ensenyament-aprenentatge (són els coneixements que tenim quan acabem la carrera).
2. Intermedi (aplica): incorpora l’ús de les tecnologies digitals de manera integrada a les activitats d’ensenyament-aprenentatge (hauria de tenir tot docent, de qualsevol àrea, i aplicar aquests coneixements).
3. Avançat (lidera): dissenya i desenvolupa activitats i materials didàctics on els alumnes utilitzen tecnologies digitals amb metodologies que donen resposta a les necessitats de l’era digital (docent que impulsa, dinamitza, lidera, aplica i aquests coneixements)

Projecte interdepartamental. COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT (CDD)

Àrees de la competència digital:

• Informació
• Comunicació
• Creació de contingut
• Seguretat
• Resolució de problemes

PICDD: la competència digital docent

ACTIC 2 + CTAC

Identitat digital

És tota aquella informació que publico, més la informació que comparteixo i, alhora, la informació que existeix sobre mi (que potser jo no he publicat, però algú altre pot haver publicat).

Hem de tenir clar i present la identitat digital i, com a docents, hem de mentalitzar els infants del perill que pot tenir i les conseqüències que pot comportar. Per tant, hem de fer-los conscients dels riscos que poden existir:

• Pèrdua de privacitat (intimitat, sobre-exposició…)
• Atacs a la imatge i la reputació (amenaces, burles…)
• Suplantació d’identitat (frau, falsedat…)
• Permanència d’informació a la xarxa (descontextualitzada, descontextualitzada…)

Per això, també hem de tenir present els mecanismes que tenim per protegir aquesta identitat digital i ensenyar-los a els infants:

• Consultar les polítiques d’ús del servei o plataforma.
• Triar qui pot veure les teves dades i configura les opcions de privacitat.
• Realitzar un seguiment periòdic de les teves dades a la xarxa.
• No facilitar dades personals innecessàries o excessives.
• Protegir la teva privacitat i la dels altres.
• Reflexionar abans de publicar i utilitzar el teu sentit comú
• Reclamar al proveïdor de serveis i denunciar davant la Policia o Guardia Civil.

Hi ha quantitat de vídeos que poden ajudar-nos a mentalitzar i conscienciar als infants dels riscos que poden tenir.

Hi ha eines per a la construcció de la identitat digital:

• Blocs i microblocs
• Portals de notícies
• Llocs web
• Xarxes socials genèriques o especialitzades
• Textos, fotografies o vídeos a la xarxa
• Correu electrònic (publicitat que ens relacionen)

Eines que hem de usar pensant amb la responsabilitat del que publico.

Hem d’integrar una voluntat de tenir una identitat digital positiva. És per això, que hem de tenir present les recomanacions per a gestionar la identitat:

• Partir d’un mètode i d’una voluntat positiva de participar de la cultura digital. És a dir, reflexionar sobre les activitats a desenvolupar i els objectius a assolir en l’activitat al ciberespai.

• Especialitzar-se per tal de guanyar visibilitat i reputació: trobar un tema, una forma d’expressió o un canal concret en el qual les pròpies aportacions siguin valorades. La diversificació en eines i temes no és garantia d’una bona reputació electrònica.

• Privacitat: no aportar dades personals a la xarxa i, en tot cas, brindar-les en els entorns més segurs possibles i directament a persones conegudes.

És el moment de parlar del paper del docent i les coses que podem fer com a educadors:

• Incentivar la formació entre els educadors/es en tecnologia i cultura digital, així com en l’ús de programari social. És a dir, no passar per sobre aquest camp, sinó que entra-hi a fons i que siguin conscients dels bons usos que hi ha i se’n pot fer.
• Incloure temes i continguts clau d’identitat digital dins la programació d’aula.
• Elaborar materials que adverteixin sobre els problemes de la privacitat al web.
• Promocionar a través d’Internet el coneixement i l’ús del web 2.0 per a propòsits acadèmics i professionals.
• Seria interessant que a l’escola hi hagi una línia definida i clara sobre les TIC i l’ús de les noves tecnologies a nivell de centre. Per tant, també tenir clar el currículum i el que es vol treballar amb les TIC i els objectius. Per tant, la coordinació que ha de tenir tot el professorat de centre per treballar amb coherència el PEC.

No ens hem de quedar només que hi ha una part instrumental (aprendre a usar les eines) i una part informacional. No s’acaba en buscar informació, sinó que la informació que trobem l’hem de revisar, ampliar, contrastar, comparar i elaborar la nostra pròpia informació. I tot això configura la meva identitat personal.

Encara que un mateix no publiqui res a internet, ja ets present a internet i hi ha informació sobre nosaltres a la web. Per tant, com que no podem evitar això, podem controlar-ho i gestionar tota la informació que hi ha de nosaltres a internet.

En conclusió, penso que com a docents hem de tenir present que cada vegada hi ha més presència de les noves tecnologies i, per tant, hem de conscienciar-los dels avantatges i l’ús que en poden fer i, a la vegada, ensenyar-los i advertir-los dels riscos que també hi ha.

3.4 Comunicació i col·laboració (PLN)

PLN: personal learning network

Quan compartim els projectes en xarxa.

• Document projectes educatius en xarxa (col·lecció TAC-4) Generalitat de Catalunya.

Els Projectes educatius en xarxa són els projectes en els quals intervenen diferents participants (estudiants, grups, famílies, docents, escoles…) amb una finalitat comuna, independentment de si s’utilitza la telemàtica o no. Pel fet de ser projectes en xarxa ens permet treballar i construir amb altres centres coneixement a través de la xarxa.

Permeten adquirir competències comunicatives, com la comunicativa lingüística i audiovisual, competències metodològiques com el tractament de la informació i competència digital i la d’aprendre a aprendre, competències personals com la d’autonomia i iniciativa personal i, finalment, competència social i ciutadana basada en quatre eixos:

• -Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
• -Aprendre a pensar i comunicar.
• -Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
• -Aprendre a conviure i habitar el món.

Un projecte parteix d’un centre d’interès que necessita una definició, com ens organitzarem, que volem fer… implica els 4 eixos. El projecte, per definició, és el marc idoni per desenvolupar aquest tipus de competències.

Classificació dels projectes educatius en xarxa

• Projectes sumatius o col·laboratius: és sumar, recullen les aportacions dels participants. Cada escola aporta alguna cosa a l’espai del projecte.
• Projectes cooperatius: requereix la interacció. Als projectes cooperatius hi ha un intercanvi des de la gènesi inicial, que permet assolir l’objectiu del projecte i crear conjuntament un producte nou. Té un espai comú del projecte però el coneixement que construïm prové del diàleg entre tots els grups/escoles.
• Els projectes híbrids: barreja dels dos tipus de projectes anteriors.

Sempre és millor la negociació, la discussió, la reflexió el debat… això fa evolucionar les pròpies idees.

Hem de fer projectes que siguin significatius i reals i alhora siguin complexos per a què requereixin dels consens, la negociació…

Què podem fer en relació als projectes en xarxa?

• Participar en un projecte en xarxa que ja existeixi. Escollir un projecte a partir de base de dades existent de projectes en xarxa; inscriure’m en el projecte. Això implica que a nivell de centre ens hem d’organitzar a nivell de centre i això implica definir que farem en cada moment del projecte. Per acabar, s’ha de valorar què i com ho hem fet per tal de buscar millores.
• Rèplica: reproduir un projecte en un entorn diferent
• Cessió: el projecte original té dret d’utilització.
• Clonar: d’un projecte original el torno a fer. Fer el mateix un curs rere l’altre.
• Creació: (webquest)

Exemples de projectes en xarxa

(MHM) Mobile History Map: etiquetar el patrimoni artístic i cultural amb informació de tipus textual, gràfic, vídeo, fotografies i enllaços. La plataforma és la mateixa per tot l’alumnat de Catalunya. Es pot geolocalitzar i geoetiquetar. Aquest tipus de projectes permeten fer ús de diferents programes d’enregistrament i edició de vídeo i àudio. Cal pensar l’entorn de treball per tal d’organitzar els alumnes. L’important és preservar i construir una xarxa col·laborativa del patrimoni.

Geobiografies: és un projecte nou en relació a biografies d’autors: quina és la seva obra, quina va ser la seva vida, on vivien… S’adreça a C.S de primària i a secundaria. Implica la relació de centres que tenen llengua catalana.

Fundació eTwinning: projectes col·laboratius a nivell europeu. Plataforma gratuïta i segura per a que els docents comparteixin les seves experiències. És una comunitat de docents que et permet per participar en projectes. Són projectes que ja s’han fet i que es publiquen per a que altres mestres el puguin fer. Els documents estan documentats com s’ha fet, què hem utilitzat… hi ha una seqüència de com s’ha fet el projecte.

Altres exemples de projectes en xarxa ja existent:

• Voltem pel món: dirigit per a nens de cicle superior de primària o alumnes d’ESO. És una activitat col·laborativa al voltant de les competències comunicatives i digitals. L’activitat va adreçada a aules d’acollida i a alumnat nouvingut de cicle superior de primària i de l’ESO que tinguin un nivell de llengua suficient per accedir a les activitats proposades. La metodologia d’aprenentatge es basa en tècniques de treball per projectes en grup (cooperatiu, col·laboratiu i en equip).

Tres coses a destacar d’aquest projecte:

1. A partir d’aquest projecte es treballa la competència lingüística, i alhora, també hi ha un treball de competència digital (desenvolupament d’aquesta competència).
2. Quan parlem de tecnologies, no significa eliminar tot el que es suport digital. Però no ha de ser així, hi pot haver una complementarietat entre els dos mitjans; segons l’activitat, faré servir un suport digital o un mitjà que no sigui digital.
3. El procés del projecte primer busquen, i després produeixen. En els projectes hem de tenir clares aquestes dues fases.

Entorn de treball: implicar-nos, participar, la temàtica, d’on partim, que volem aconseguir, buscar informació, els objectius, etc.

Les eines digitals han d’afavorir un contacte/intercanvi entre alumnes, famílies, altres escoles per tal de millorar la competència digital i l’ús de les TIC.

El rol de l’alumne ha de ser interactiu, sumatiu, actiu, responsable, que sap treballar amb equip. És a dir, ha de tenir una responsabilitat personal i individual.

És important que el grup sigui capaç de d’autoavaluar-se (fase d’anàlisi del grup), i tingui consciència de com ha treballat (col·laborem per aprendre i aprendre a col·laborar, una cosa no pot anar sense l’altra). Per tant, donar estratègies i tècniques per treballar en grup.

Aplicació a l’aula:

La participació en projectes telemàtics afavoreix que els alumnes visquin en entorns de treball i d’aprenentatge dissenyats per afavorir l’assoliment d’un gran nombre d’objectius curriculars i competències, però al mateix temps prou flexibles per permetre múltiples activitats i respostes lligades a les pròpies vivències de l’alumne, al seu grup classe i al projecte educatiu del centre.

 Avaluació:

Hi ha tres tipus d’avaluació:

• Autoavaluació de l’alumnat
• Avaluació del professorat
• Valoració del projecte

REFLEXIO: He aprés què són els projectes en xarxa, els tipus que hi ha i exemples d’aquest projectes, com per exemple l’MHM i les possibilitats que dóna per tractar els diferents suports que existeixen per enregistrar la informació que es vol publicar. La tecnologia no és més que un missatge que permet col·laborar amb altres centres o grups. Sense les eines digitals no es pot compartir a la xarxa. Gràcies a això, anem més enllà del treball típic però això surt de l’aula i dóna un significat a la recollida de dades. Són treballs que et permeten treballar de manera interdisciplinar.  

Totes aquestes eines et permeten treballar de manera interdisciplinar. Com a docents, només hem de pensar com treballar aquestes eines i qui objectiu volem aconseguir amb cada activitat programada. 

Moltes vegades, com a docents, donem per enteses moltes coses que si no les hem explicat anteriorment no es poden realitzar o costa de fer. Per exemple, penso que sempre parlem de treballar en grup, però hem de donar estratègies i eines per poder fer-ho bé.